Marcos Mundstock: Cuando el célebre compositor Johann Sebastian Mastropiero se sentó al piano dispuesto a componer una canción ovalada… una canción o balada sobre los versos del poema “A la Playa con Mariana”, le pareció ver la silueta de un extraño animal meneándose en la ventana de su estudio. Un poco asustado llamó a su mayordomo…
Quan el famós compositor Johann Sebastian Mastropiero s'assegué al seu piano disposat a compondre una cançó ovalada... una cançó o balada sobre els versos del poema "A la platja amb la Mariana", li va semblar veure la silueta d'un estrany animal bellugant-se a la finestra de l'estudi. Espantat, va cridar al majordom...
Je, con el mayordomo de Mastropiero hay una historia muy interesante… Claro, era un corpulento galés que había trabajado en las minas de carbón de la Thomson & Company hasta poco antes de la misteriosa desaparición de uno de los socios de la Thomson & Company, Henry Company. Sí, parece que había tenido problemas de dinero, que había apostado una fuerte cantidad en el condado de Cowthumb, en sus tristemente célebres carreras de vacas, que se hacían ahí… en Cowthumb… Hablando de Cowthumb, en las granjas de las afueras es donde se fabrica el famoso “queso agrio de vaca perdedora”… no, no, muy valorado por los sibaritas franceses, por ejemplo el marqués d’Hiver, que usa estos quesos para hacer su soufflé, el soufflé d’Hiver… de queso, ¿no?…
Ah!, sobre el majordom de Mastropiero hi ha una anècdota molt interessant... Es clar... era un gal·lès corpulent que havia treballat a les mines de carbó de la Thomson & Company fins poc abans de la misteriosa desaparició d'un dels socis de la Thomson & Company, Henry Company. Sí, es veu que havia tingut problemes de calés, que havia apostat una gran quantitat al cotat de Cowthumb, en les seves tristament famoses curses de vaques, que es feien allà... a Cowthumb... Parlant de Cowthumb, en les granges del voltant és on es produeix el famós "formatge agri de vaca perdedora", molt valorat pels sibarites francesos, per exemple el marquès d'Hiver, que els empra per fer el seu suflé, el suflé d'Hiver... de formatge, es clar...
Hablando de soufflé, les voy a dar la receta… no, no se rían que después les sale aplastado y no saben porqué… un secretito para que el soufflé les salga… hay que poner la harina con las yemas en un recipiente más bien grande, y eso hay que dejarlo ventilar tres días y tres noches… pero con la mirada fija en la mezcla. Y después, unos instantes antes de servirlo se lo pone en presencia de un frasco de ajos de Bulgaria… herméticamente cerrado… sí, porque si no el soufflé toma el gusto de los ajos… la gente siempre me pregunta porqué los ajos tienen que ser de Bulgaria… Bulgaria… Bulgaria es un país… Hablando de Bulgaria, una cosa que a mí siempre me ha llamado la atención es que en Bulgaria las mujeres se llaman por ejemplo Nadieschda, Svoboda, Dobrinka… ¡y la capital se llama Sofía! No, idea de los búlgaros, no yo no tuve nada que ver… sí, no, no, en este caso yo soy un simple reproductor… un simple repetidor, digamos…
Parlant de suflé, els donaré la recepta... no, no riguin que després els surt aixafat i no saben per què... un secret perquè el suflé els surti bé: han de posar la farina amb els rovells en un bol grandet, y cal deixar-lo ventilar tres dies i tres nits, però amb la mirada fixa en la barreja. Llavors, instants abans de servir-lo se li posa davant un pot d'alls de Bulgària, hermèticament tancat, és clar, sinó el suflé agafa gust d'all... La gent em pregunta sempre perquè els alls han de ser de Bulgària?... Bulgària... Bulgària és un país... Parlant de Bulgària, una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció és que a Bulgària les dones es diuen, per exemple Nadieschda, Svoboda, Dobrinka... i la capital es diu Sofia! No, va ser idea dels búlgars, jo no vaig tenir res a veure... sí, no, no, en aquest cas jo no sóc sinó un simple reproductor... un simple repetidor, vaja...
Esto trae a mi mente a la duquesa Sofía Von Stauben, abnegada protectora y amante de Mastropiero… digo para no perder el hilo, ¿no? Sí, porque hay muchos que se van por las ramas… Hablando de ramas, Sofía Von Stauben pertenecía a la rama prusiana de los Von Stauben, y ella fue quien encomendó a Mastropiero la balada “A la Playa con Mariana” que se disponía a componer aquella vez que le pareció ver un extraño animal meneándose en la ventana del estudio y fue y lo llamó a su mayordomo… Je, con el mayordomo de Mastropiero hay una historia muy interesante… Qué, ¿ya la saben?
Això em fa pensar amb la duquesa Sofía von Stauben, abnegada protectora i amant de Mastropiero... vaja, per no perdre el fil, no? Sí, perquè hi ha gent que s'embranca... Parlant de branques... Sofía von Stauben era de la branca prussiana dels Von Stauben, i va ser justament ella qui encarregà a Mastropiero la balada "A la platja amb la Mariana", que era la que es disposava a compondre en aquella ocasió en què li va semblar veure un estrany animal bellugant-se a la finestra de l'estudi, i espantat va cridar al majordom... Ah! sobre el majordom de Mastropiero hi ha una anècdota molt interessant... Què?, ja la coneixen?
Bueno, no importa, el asunto es que lo llama el mayordomo, el mayordomo viene… Bueno, digamos que un mayordomo es básicamente para eso, ¿no? Para venir cuando uno lo llama… digamos que el único requisito es que esté en otra parte… claro, si no no puede venir… lo llama y le dice “venga” “¿Cómo voy a venir si estoy acá?” le dice él… el… no, es una cuestión de… dos más dos son… eh… Bueno, viene el mayordomo. El mayordomo… …
Tant se val, la cosa és que crida al majordom; el majordom ve... Vaja, diríem que un majordom serveix bàsicament per això, no? per què vingui quan hom el crida... Això sí, l'única condició és que sigui en algun altre lloc... és clar, sinó no pot venir... el crida i li diu "vingui" "Com vol que vingui si ja sóc aquí?" li diu... no és una qüestió de... dos més dos són... eh... vaja, que ve el majordom. El majordom...
El mayordomo, luego de inspeccionar el lugar le dijo a Mastropiero: “Señor, la silueta que usted vio no se menea, sino que está quieta, no está en la ventana, sino en un viejo cuadro al óleo, y no se trata de ningún extraño animal sino de la duquesa Sofía”. Mastropiero, recuperado del susto, inició la composición de su balada “A la Playa con Mariana” que escucharemos a continuación en versión de Les Luthiers.
El majordom, després d'inspeccionar la sala digué a Mastropiero: "Senyor, la silueta que ha vist no es belluga, sinó que està quieta, no està a la finestra, sinó en un antic retrat a l'oli, i no és cap estrany animal sinó la duquesa Sofía". Mastropiero, més tranquil, va començar la composició de la seva balada "A la platja amb la Mariana" que escoltarem a continuació en versió de Les Luthiers.
Carlos Núñez Cortés:
Se cumple al fin mi deseo
En este fin de semana
Porque iremos de paseo
A la playa con Mariana
S'acompleix ma fantasia,
aquest cap de setmana
perquè anirem a passar el dia
a la platja amb la Mariana
Carlos Núñez Cortés:
Comeremos hasta hartarnos
Beberemos mucho alcohol
Y haremos el amor
En la playa bajo el sol
Menjarem fins afartar-nos
mamarem litres d'alcohol
i junts farem l'amor
a la platja sota el sol.
Marcos Mundstock:
Divertirse es algo bueno
Pero con inteligencia
El alcohol es un veneno
Que conduce a la impotencia
Ahhhhhhhhhh
Es molt important gaudir
però amb intel·ligència,
l'alcohol és com un verí
que et condemna a l'impotència
Ahhhhhhhhhh
Carlos Núñez Cortés:
Bajo el sol nos amaremos
Junto al mar sin ataduras
Comeremos hasta hartarnos
Y beberemos agua pura…
Prop del mar sense lligams
sota el sol festejarem
fins afartar-nos menjarem
i aigua ben pura beurem.
Marcos Mundstock:
Ya no comas tanta carne
Y consume más verdura
Si no quieres arriesgarte
A una muerte prematura
Ahhhhhhhhhh
Dulces, pastas, pan y masas
Te engordan sin clemencia
Ten cuidado con las grasas
Y con las legumbres
Carlos Núñez Cortés: ¿Por qué?
Marcos Mundstock: Provocan flatulencias
Ahhhhhhhhhh
M.M.:
La carn has de limitar-te,
consumeix força verdura
o podries arriscar-te
a una mort prematura
Ahhhhhhhh
Dolços, pastes, pans i coques
t'engreixen sense clemència,
amb els greixos ves amb compte,
i amb les mongetes.
C.N.C.: Per què?
M.M.: Provoquen flatulència
Ahhhhhhh.
Carlos Núñez Cortés:
Se cumple al fin mi deseo
En este fin de semana
Porque iremos de paseo
A la playa con Mariana
Vamos a hacer el amor
En una playa secreta
Lo haremos bajo el sol
Y además haremos dieta
C.N.C.:
S'acompleix ma fantasia
aquest cap de setmana
perquè anirem a passar el dia
a la platja amb la Mariana.
Els dos junts farem l'amor
en una platja secreta,
ho farem sota el sol
i a més a més farem dieta.
Marcos Mundstock:
Hoy el sol es peligroso
Y por eso lo cuestiono
Se ha tornado muy riesgoso
Por el agujero de ozono
Ahhhhhhhhhhhh
M.M.:
Avui el sol és perillós,
i jo ho trobo agosarat
no hi exposis gaire el cos
per l'ozó i el seu forat.
Ahhhhhhhh.
Carlos Núñez Cortés:
Acepto que por el ozono
Tomar el sol esté prohibido
En la playa haremos el amor
Pero lo haremos vestidos
C.N.C.:
Trobo bé que per l'ozó
prendre el sol sigui prohibit,
a la platja farem l'amor
però ho farem del tot vestits.
Marcos Mundstock:
En estos tiempos tan duros
Uno debe precaverse
El amor no es muy seguro
Lo mejor es abstenerse
Se cumple al fin mi deseo
En este fin de semana
Soy yo quien irá de paseo
A la playa con Mariana
Ahhhhhhhhhhhh
M.M.:
En aquests moments tan durs
ser assenyat és una ciència
fer l'amor no és gens segur,
el millor és l'abstinència.
S'acompleix ma fantasia
aquest cap de setmana
sóc jo qui anirà a passar el dia
a la platja amb la Mariana.
Ahhhhhhhhh.
.
.
Agraïm la col·laboració de: Porxu
.
Marcos Mundstock: Les Luthiers interpretarán el Bolero de los Celos. Previamente daremos lectura al poema "Y cómo lastiman los celos", perteneciente al libro de Luis Carlos Álvarez Fresón titulado "Atardecer de un ocaso crepuscular".
Entrades
