PENDENT DE TRADUCCIÓ:

CARTAS DE COLOR
- sencera

EL SENDERO DE WARREN SÁNCHEZ
- "Luego, levantolo, aconsejolo, y consololo "¡Venga, Lolo!".
- I mitja obra.

BOLERO DE LOS CELOS

- últimes estrofes

TERESA Y EL OSO
- mitja obra

dissabte, 5 de juliol del 2008

SERENATA MEDIO ORIENTAL (música medio árabe). Espectacle "POR HUMOR AL ARTE". 1983

Marcos Mundstock: El célebre compositor Johann Sebastián Mastropiero, en busca de inspiración realizó un viaje al Oriente Medio, a las calurosas regiones de “Uf Al-Sudar”. Allí, una leve indisposición del jeque motivó que Mastropiero fuera recibido por Abdul, el anciano Imán de la mezquita principal. El Imán Abdul se presentó ante Mastropiero y le dijo: “Maestro, hoy yo seré su anfitrión porque a mi jefe el jeque lo aqueja la jaqueca”. El Imán Abdul poseía una personalidad magnética, como todos los imanes.

El cèlebre compositor Johann Sebastian Mastropiero, buscant inspiració va decidir viatjar a l'Orient Mitjà, a la calurosa regió d' "Uf-Al-Suhar". Un cop allà, una lleu indisposició del xeic va fer que Mastropiero fos rebut per Abdul, l'ancià Imam de la mezquita principal. L'Imam Abdul es presentà a Mastropiero i li digué: "Mestre, avui jo seré el seu amfitrió perquè el xeic Shariff pateix mareig al fumar haixix en escreix i el fereix el panteix". L'Imam Abdul tenía una personalitat magnètica, com tots els Imants.

Según le explicó a Mastropiero, los musulmanes más fanáticos eran llamados “Muy-sulmanes”; y por el contrario los que sólo cumplían en parte los preceptos de Mahoma eran “Ma-o-menos”. También le contó que los beduinos provenían algunos de ciertos oasis poblados y otros de ciertos desiertos desiertos. Mastropiero se despidió de Abdul y se dirigió al encuentro de una tribu de beduinos con los que convivió durante varias semanas.

Segons explicà a Mastropiero, els musulmans més fanàtics eren anomenats "Molt-sulmans"; i en canvi, els que només seguien en part els preceptes de l'Islam eren "Islamitges". També li explicà que alguns beduïns eren originaris de certs oasis poblats, i d'altres de certs deserts deserts. Mastropiero s'acomiadà d'Abdul i se n'anà a trobar amb una tribu de beduïns amb els que convisqué unes setmanes.

Los miembros de la tribu eran nómades por partida doble; eran nómades porque deambulaban sin residencia fija y porque eran no más de... cincuenta o sesenta beduinos. En dicha tribu… Cincuenta y tres, cincuenta y cuatro… no, lo ponen así para dar una idea aproximada, no hace falta saber exactamente la cifra… ¡Ah, no, porque…! Je, je, no tiene sentido… Es un texto, digamos, descriptivo, no es una cosa estadística… Está bien, es lógico, digo, por si se muere alguno, nace uno nuevo, nunca saben el número exacto, no van a andar diciendo una cosa que no… cincuenta y cinco…

Els membres de la tribu eren nòmades per partida doble; eren nòmades perquè deambulaven sense residència fixa i perquè NO M'HA D'EStranyar que només fossin cinquanta o seixanta beduïns. En aquesta tribu... cinquanta-tres, cinquanta-quatre... és un dir, per saber la idea aproximada, no cal saber exactament la xifra... Ah, no, perquè... no té sentit... és un text diguem-ne descriptiu, no és una cosa estadística... És clar, és llògic, vull dir, per si es mor algú, en neix un de nou, mai saps el número exacte, no aniràs dient una cosa que no... cinquanta-cinc...

En dicha tribu se disputaban el mando dos jeques hermanos: Mohamed, el grande y Nomemojes, chico. El jeque Nomemojes estaba por contraer enlace y le encargó a Mastropiero la obra que escucharemos a continuación: la serenata que cantó el novio la víspera de la boda.

En aquesta tribu es disputaven el poder dos xeics germans: Abdúllah el Gran i Noladuguis xiquet. El xeic Noladuguis s'havia de casar aviat i li encarregà a Mastropiero la obra que escoltarem a continuació: la serenata que va cantar el nuvi la vigília de la boda.

Daniel Rabinovich:

Mañana por fin estaremos casados.
Será nuestra vida un lecho de rosas,
pues Alá protege a los enamorados,
y yo os amo, mis veinte futuras esposas.

Os amo, os amo, mujeres de mi harén.

Per fi demà al vespre serem esposats

la nostra serà vida en un llit de roses

perquè Alà protegeix els enamorats

i jo us estimo... les meves vint concubines.


Us estimo, us estimo, odalisques de l'harem.

Zoraida, Sherezade, Zobeida, Farah, Zimrut,
Rosa, Zulma, Dalila, Zaida, Jazmin, Fátima,
Mora, Farisad, Marien, Amina, Zuleica, Axa, Dunia, Zoe
y María Angélica.

Zoraida, Sherezade, Zobeida, Farah, Zimrut,

Rosa, Zulma, Dalila, Zaida, Jazmin, Fátima,

Mora, Farisad, Marien, Amina, Zuleica, Axa, Dunia, Zoe

i Tereseta.


Viviremos apasionadamente,
nuestra vida será un edén.
Seré fiel eternamente,
nunca os engañaré... con otro harén.

Y ahora os tengo que dejar;
mañana será nuestra noche de bodas
y me tengo que preparar.

Cuando mañana la noche salude
no habrá en nuestro lecho pesar ni fatiga.
Cuando mi cuerpo a los vuestros se anude,
seremos felices. Que Alá os bendiga,
¡Y que Alá me ayude!

Viurem tots apassionadament,

nostra vida serà un edèn,

serè fidel eternament,

mai us enganyaré... amb un altre harem.


I ara us haig de deixar,

demà serà la nostra nit de noces

i m'haig de preparar.


Quan demà per fi la gran nit arribi

no hi haurà al nostre llit ningú que es queixi

quan al meu cos als vostres es nuÏ

serem molt feliços. Que Alà us beneeixi.

I que Alà m'ajudi!

.

.

Agraïm la col·laboració de: Porxu.

.




10 comentaris:

captaire ha dit...

Les Luthiers van modificar la última de les 20 futures esposes segons el país on actuaven, triant sempre un nom típic de noia d'origen humil del país. A Argentina i Uruguay es deia POROTA, a España MARI PILI, a Colombia PETRONILA, a Ecuador MARIA ANGÉLICA, LUPITA a Mèxic, CHEA a Cuba, i COROMOTICO a Venezuela. Jo he optat per les nostrades TERESETES.

De BierMeester ha dit...

Una proposta per la frase mítica "a mi jefe el jeque le aqueja la jaqueca":

"al meu xeic el fereig l'haixix amb escreix"

que segurament es pot treballar més, a veure si algú li dona la volta.

captaire ha dit...

PORXU:
amb una petita variant he inclòs la proposta. De tota manera, per fer-ho més rodó hauria de tenir una sonoritat més arabesca.

Porxu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
De BierMeester ha dit...

Sí és precisament per donar una sonoritat àrab que havia emprat "el fereix"!

A banda d'una altra xeix, volia incloure l'article "el" per la seva semblança amb el prefix d'origen àrab "al-".
Exemple: El prefix "al-" sembla descatalogat al català tot i haver calat al castellà.
Hala!!!

Una altra bajanada que se m'ha acudit a posteriori:
Em fa que aprofitar les efes amb èmfasi per formar un feble però afable i efectiu efecte, és fàcil i si fa no fa (de bona fe, eh?) fi.
La finalitat d'emprar aquest recurs és substituir el "pres", que al meu entendre té un accent gairebé germànic i trenca amb la musicalitat desitjada, per exemple amb un "fumar", que també defineix més clarament com el xeic s'ho passa pipa.


En quant al nom del xeic, et proposo un altre: Xerif, nom donat a descendents de Mahoma, que pot ajudar a la proliferació de les lletres "x" i "f", i fins i tot (precaució, parida molt grossa!!!) ajuda a suplir l'original "jefe" amb un... "sheriff". Original?


Si fa no fa, al final la frase faria:

Al xeic Xerif el fereix fumar haixix amb escreix.

Si no et fa el fet (o ni fu ni fa) fes el favor de modificar el que faci falta.

Uf!

De BierMeester ha dit...

A veure que et sembla això.

Potser hauria de quedar forçada la síl·laba tònica, així que no ho donc per definitiu:

En aquesta tribu es disputaven el poder dos xeics germans: Abdullah pare i Noladuguis fill!
El xeic Noladuguis s'havia de casar aviat i li encarregà a Mastropiero la obra que escoltarem a continuació: la serenata que va cantar el nuvi la vigília de la boda.

De BierMeester ha dit...

I una altra, que estic en ratxa:

Els membres de la tribu eren nòmades por partida doble; eren nòmades perquè deambulaven sense residència fixada i perquè no m'ha d'estranyar que només fossin ... cinquanta o seixanta beduïns. A la dita tribu… Cinquanta tres, cinquanta quatre… no, el posen així per donar una idea aproximada, no cal saber exactament la xifra… ¡Ah, no, perquè…! Je, je, no té sentit… Es un text, diguem, descriptiu, no es una cosa estadística… Està bé, es lògic, dic, por si es mor algú, neix un de nou, mai saben el número exacte, no aniran dient una cosa que no… cinquanta cinc…


Tot i que em faria gràcia que la xifra final fos quaranta dos!

captaire ha dit...

PORXU:
Veig que a la feina va estressat, i no tens temps per a res més, jejeje.
Incloc les modificacions.

De BierMeester ha dit...

Home, amb l'hora de dinar puc fer el que vulgui, no? ;)

Com per exemple això:


Demà per fi serem desposats.
Serà la nostra vida un tàlem de roses,
Doncs Alà protegeix als enamorats,
i jo estimo... a les meves vint futures esposes.

viurem, ja veureu, apassionadament,
la nostra vida serà un edèn.
Seré fidel eternament,
mai vos deixaré... per un altre harem.

De BierMeester ha dit...

Mañana por fin estaremos casados.
Será nuestra vida un lecho de rosas,
pues Alá protege a los enamorados,
y yo os amo, mis veinte futuras esposas.

Os amo, os amo, mujeres de mi harén.


Demà per fi serem esposats.
La nostra vida serà un llit de roses,
Doncs Alà protegeix als enamorats,
i jo us estimo... les meves vint futures esposes.

Us estimo, us estimo, mullers del meu harem.



Viviremos apasionadamente,
nuestra vida será un edén.
Seré fiel eternamente,
nunca os engañaré... con otro harén.


Viurem tots apassionadament,
la nostra vida serà un edèn.
Seré fidel eternament,
mai vos deixaré... per un altre harem.


Y ahora os tengo que dejar;
mañana será nuestra noche de bodas
y me tengo que preparar.


I ara us haig de deixar
demà serà la nostra nit de noces
i m'he de preparar


Cuando mañana la noche salude
no habrá en nuestro lecho pesar ni fatiga.
Cuando mi cuerpo a los vuestros se anude,
seremos felices. Que Alá os bendiga,
¡Y que Alá me ayude!


Quan demà la nit saludi
no hi haurà al nostre llit ningú que es queixi
quan el meu cos als vostres es nuï
serem feliços. Que Alà us beneeixi
I que Alà m'ajudi!